Creació d'una imatge

Aquesta és la imatge que he realitzat pel treball de creació d’una imatge, és una fotografia feta des del camí de ronda de S’agaró. Aquesta fotografia forma part d’una fotoreportatge que he fet sobre la costa.
He escollit aquesta fotografia i l’he tractada amb photoshop retocant-la i donant-li un toc trist i a la vagada de reflexió. De bon principi tenia clar que volia realitzar una imatge personal i amb l’efecte de que només en una zona hi hagi color, he aconseguit el que buscava. La imatge és artística, no està pensada per un anunci publicitari.

ANÀLISIS DE LA IMATGE:

A nivell denotatiu, considero que la imatge és simple compositivament i també referent a l’enquadrament, ja que consta de 3 elements clars; el mar, el veler i el cel. Es veu un punt cèntric acolorit, tota la resta és en blanc i negre, a partir del punt es va difuminant el color blau del mar cap els costats.

La imatge conté aire, només observem un element finit, el veler, els altres dos elements, el cel i el mar, ocupen la totalitat de l’enquadre però tot i així sabem que són elements infinits, que continuen fora de la imatge.

Les línies horitzontals predominen, sobretot la principal és la que marca la divisió entre el mar i el cel, l’horitzó. La línia vertical del mastil del veler marca l’equilibri de la imatge, separant en dos parts simètriques la imatge, a cada banda a l’allunyania es pot identificar dos velers més. Hi trobem dinamisme en les línies corves que formen les onades a alta mar i ens indiquen la direcció; cap a la dreta.

Tot i ser simple, si parlem a nivell connotatiu, els tres elements aconsegueixen crear una sensació i provocar un estat de reflexió en el públic.

A nivell simbòlic la imatge conté molta informació diferent, és una imatge polisèmica. Cada persona la interpretarà d’una manera diferent segons els seus coneixaments i el seu nivell associatiu. Jo, concretament, l’he creat a partir d’una idea i d’un estat d’ànim en concret, i per tant, per a mi representa un seguit de coses que segurament per una altre no. Per aquesta raó, no he volgut afegir-hi cap text, ja que el text faria la funció d’ancoratge i la imatge tindria límits mentals. El que intento en aquesta imatge és que no tingui una concreció del que és, no té límits, aíxi a tothom li representarà coses diferents.

Els colors són molt importants en la imatge, si la mateixa imatge fos tota en color ens provocaria sensacions diferents. La utilització del blanc, el negre i un punt acolorit, és la clau de tota la significació. Les tonalitats girses ens representen tristesa, però el punt en color és l’element que trenca amb aquesta sensació, dónen un punt d’esperança. És molt important també, que el punt en color sigui amb tons blavosos, que són els que ens representen aquesta esperança, frescor, reflexió... El color es va difuminant cap als costats fins al punt de descolorir-se.

Hi apareix la figura retòrica de la metàfora, juntament amb el contingut simbòlic de la imatge hi va lligat el mar. És a dir, el mar representa aquesta infinitat de significats, de pensaments. Una infinitat difuminada i apagada on hi ha un punt clar. Aquí és on apareix el significat real en que estava pensant en el moment de realitzar la imatge. En el meu cas, representa un punt d’optimisme dins d’un marc fosc i difícil. Amb l’objectiu de projectar que com el veler, va cap endavant, nosaltres tot i passar mals moments també ho hem de fer, perquè mai és tot blanc o negre, sinó que hi ha una escala de tonalitats pel camí, les quals, em representen els diferents camins de solucions que es poden aplicar en el pitjor moment, sempre queda esperança.

Després d’aquesta explicació, jo he posat de títol: “Somiar desperts és esprança”.