domingo, 7 de abril de 2013

Exercici Imatges

A continuació elaboraré un anàlisi sintàctic de les següents imatges.



Aquesta primera imatge és una pintura. El que primer ens crida l'atenció són les línies rectes, verticals i horitzontals, que marquen molta força en el context. A través dels tons dels colors es crea volum i espai,   i juntament amb les figures geomètriques que es formen podem diferenciar objectes per zones. Tot i que sigui una figura força abstracte podem interpretar que és una ciutat, i això és gràcies a la geometria de la pintura.
La imatge és simètrica.





Aquesta segona pintura és característica per les seves tonalitats i les seves línies verticals difuminades, que ajuda a crear les formes i així nosaltres podem interpretar el context de la imatge. En la imatge veiem un punt molt marcat amb tonalitats taronges, que representa el sol. Les línies corves que formen les onades creen un dinamisme molt important, ja que aquestes també estàn més contornejades i mica en mica que es van allunyant es van difuminant i fusionant amb el fons.
Representa un port i la figura central de la barca marca la divisió de la imatge, la qual podriem dir que està aquilibrada ja que a les dues parts trobem molts elements.




En aquesta imatge publicitària de Cànon és molt important la creació de la forma a través dels punts, i la linealitat que expressa, tendeix a seguir la direcció cap al producte que es ven. Aquí hi intervé la figura retòrica de la hiperbole, ja que hi ha una exageració de les dimensions.
Com he dit, el punt és el més rellevant en aquest cas, que ajuda a la llei de Gestalt de la totalitat, a partir de molts punts acabem creant una figura reconeixible i a partir de la nostre capacitat d'assossiació sabem què representa.

Els tons de coloració són pastels, i crea una funció estètica de la imatge. Això ajuda a la finalitat comercial que té.




En aquest cas, el més important de la imatge és la lluminositat, que és la que dóna la forma a la figura principal. És una imatge molt original i trenca amb les línies convencionals.
També trobem força en les línies horitzontals marcades del gronxador, ja que tenen grossor i trenquen amb el dinamisme de la figura il·luminada. Just al centre de la imatge trobem un punt cèntric, que el forma la lluna i divideix la imatge per la meitat. La imatge és asimètrica ja que tot el pes recau en la part esquerra.
La foscor de la part dreta ajuda també a emfatitzar i donar-li una claror característica a les formes i figures.

Apunts de la Sintaxis de la Imatge

LA SINTAXIS DE LA IMATGE

Fonaments bàsics de la imatge fixa: una imatge és la representació visual d'un objecte.

- Iconicitat: grau de la semblança que la imatge guarda amb la realitat.
- Abstracció: imatge que no té semblança amb la realitat.
  • Arbitràries: ex: senyals de trànsit (arbitrària i simbòlica).
  • Surrealistes: pintura, art.
  • Abstractes: art, manifestació de trencar normes.
Hi ha diversos nivells d'apartar-se de la realitat.

Originalitat - redundància: l'originalitat és una nova presentació sobre un objecte. La redundància fa referència a la repetició.

Monosèmia -Polisèmia: les imatges monosèmiques tenen un únic significat, polisèmia és que conté més d'un significat (són més utilitzades en la publicitat) (ex: Benetton)

Denotació - Connotació: denotar és descriure la imatge, i connotar és anar més enllà, interpretem significats. Totes les imatges tenen la visió denotativa i la connotativa.

Senzilla - Complexa: és depèn de la quantitat d'elements, textura, forma, color...

Composició i enquadrament

- Composició

Línies verticals: sensació de vida, quietud, estabilitat... (serioses)
Línies horitzontals: estabilitat també, més calma. (serioses)
Línies inclinades: dinamisme, agitació, perill, donen relleu i sensació de continuïtat a les imatges.
Línies corves: dinamisme, més agradables que les horitzontals i verticals.

Aire: espai buit entre els subjectes principals que apareixen en una imatge, i els límits de l'enquadrament. Quan la imatge no és tancada, quan no ocupa tota la dimensió.

Regla de terços: personatges o objectes han d'estar col·locats en les interseccions resultants de dividir la pantalla en 3 parts iguals de manera vertical i horitzontal. Idea d'harmonia.

· Simetria i asimetria: simetria (més monòton), asimetria (més dinàmic, inestable, les meitats no són iguals.)

Profunditat: plans (primer pla, segon pla...)
Color: càlids i freds.

- Enquadrament: espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà i els objectes que volen ser captats en càmera. Allò que el fotògraf situa dins la imatge, la porció d'escena que decideix captar.
Una realitat pot ser captada de diferents maneres.

            Finalitat: descriptiva, narrativa, expressiva i simbòlica.

S'utilitza Gestalt per què hi hagi coses que ens cridin més l'atenció, podem conduir la mirada a través de la perspectiva, la il·luminació, etc. Per ressaltar.

· Enfocament: per dirigir l'atenció, ressaltar amb tamanys, distorsions... (desenfocar el fons i enfocar la forma, etc.)

· Perspectiva i angle de presa: picat, contrapicat, zenital, presa a ran.

· Il·luminació i color: forma i volum, per transmentre sensacions.

· Moviment: expressivitat (congelació del moviment o desplaçament).


ELEMENTS MORFOLÒFICS: punt, línea, pla, forma, color i textura.

La lectura de la imatge.

- Punt: element més simple, capta atenció, dóna singularitat i accentua allò que es vol destacar.
Punt geomètric: a partir de línies imaginàries s'ordena la imatge.
Punt de fuga.

- Línia: unió de dos punts, crea vectors lineals, separa plans, dóna volum, traça el moviment.

- Pla: delimitació d'una escena.
Pla de representació.
Pla icònic: espai bidimensional.

-Forma: aspecte que percebem d'un objecte en el seu context.
Projecció: estructura.
Superposició: estableix jerarquia i articula l'espai en diversos temes.

- To: aporta dades a la percepció pel que fa a la dimensió espacial, la distància, la profunditat. (tons clars i foscos) gradació d'un mateix color.

- Color: transició de significat. La simbologia del color no és universal, cada cultura té una simbologia diferent. Es matitza el significat culturalment.
  • Blanc: pau, puresa, innocència...
  • Negre: serietat, misteri, elegància...
  • Metall: noblesa, elegància, futurisme...
  • Gris: indecisió, absència d'energia, manca de compromís...
  • Groc: vitalitat, felicitat, alegria...
  • Vermell: passió, sensualitat, perill, guerra, amor...
  • Verd: tranquil·litat, esperança, seguretat...
  • Blau: frescor, melancolia, profunditat, introspecció...
  • Morat/Violeta: lucidesa, reflexió...
  • Rosa: feminitat, innocència, ingenuïtat, romanticisme, infantil...
  • Taronja: espontaneïtat, dinamisme, estimulant...
  • Marró: realisme, severitat, masculinitat...
- Textura.

ELEMENTS VISUALS: conceptuals i relacionals.

- Conceptuals: línia, volums...
- Visuals: forma, mida, color, textura...
- Relacionals: percepció (direcció, posició), sentit (espai, gravetat).





Apunts Imatge i Representació de la realitat

IMATGE I REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT

- Icona: representació pictòrica pintada en baix relleu o mosaic, imatge que s'assembla a la realitat.

 ex: Icona de metall de St. Nicolau.
       Icones (ordinadors, senyals...) --> emoticonos (modifica el signidicat).
       Messi és la icona del barça.
       Una fotografia també és una icona.

- Índex: signe o representació que refereix a un objecte que ens remeten o anticipen la situació.

ex: índex de fum--> foc
      índex de núvol--> pluja

- Símbol: representació d'una idea o sentiment, realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'assossiació, convencions creades per una comunitat.

ex: alfabet
      tots els codis

Estan interpretats per una comunitat que té les claus d'aquests símbols, llengües (català, xinès...) si no aprenem aquest codi no l'entedrem.

ex: les senyals de tràfic són símbols universals


Diferents representacions:

· Bidimensional: fotografia (imatges fixes) vertical i  horitzontal
· Tridimensional: escultures (en moviment o fixes) vertical, horitzontal i profunditat
· Recontextualització: un objecte de la realitat es converteix en un sistema de representació. Canvi de significat amb intenció.
       ex: orinal de Duchamp
Transgressió dels significats habituals, situacions de cert conflicte perquè ens costa admetre-ho. No deixar indiferent a la gent.


Funcions:

Informativa: informació de l'emissor al receptor.
  • Informativa epistèmica: realitat, que és tangible (foto)
  • Informativa simbòlica: abstracte, no tangible (banderes, senyals de tràfic...)
  • Informativa didàctica: totes ho són (explícita-pedagògica), la implícita serien quadres. De manera indirecte, pretenen ensenyar.
Comercial: vendre el producte o servei.

Artística: intencionalitat per part de l'autor per crear un coneixement crític que provoqui alguna reacció a l'espectador.

La carga emocional està present a tots els missatges.

Elements clau:

els temes (preocupacions)
els suports
els protagonistes del món de les arts visuals (actors i espectadors)


Segons el context: 

- Denotatiu: promoure emoció i dirigir, és el que veiem tal qual, el que hi ha a la imatge.
- Connotatiu: interpretar, desenvolupar i transformar. Decorar, lectura aprofundida.

Són clau per la comprensió del missatge del text.

El context és primordial en una imatge.


· Imatge figurativa: poden ser versemblants (realisme artístic), idealitzades (idealisme artístic), intensificar algun tret ( caricatures, art expressionista).

· Imatge abstracte: podem trobar figures geomètriques o regulars i figures irregulars. No és realista, és una altre manera de veure la realitat.

Una figura pot ser figurativa però no realista. ex: Picasso.