EDAT MITJANA
Del s.V amb la caiguda de Roma fins a s.XI a Europa. No interessava la lluminositat natural.
Art romà + empobriment dels materials.
Les esglèsies eren molt fosques i austeres, satisfer necessitats cristianes.
El mecenatge de la religió, fa possible l'activitat cultural.
Idea de col·lectivitat: culte comunitari, no necessitat d'exhibicions.
Exemple:
- Església de Sta Maria de Naranco.
s.X-XII amb l'estabilitat política, social i espiritual a Europa. Triomf definitiu de l'Esglèsia cristiana.
Funció al·legòrica i simbòlica de la imatge i la qualitat dels materials, es perd el naturalisme.
S'hi veu reflectit en l'art.
Exemples:
- Frontal dels Apòstols de la Seu d'Urgell: pantocràtor al centre i al voltant els apòstols. Molt colorit, color daurat (poder).
- Portalada de Sta Maria de Ripoll (arquitectura): primer nivell esglèsia, signes zodíac. Columnes amb capitells corintis (part romana).
L'art romànic conté fonaments arquitectònics de l'art romà. Construeix amb normes romanes.
Importància de la narració, als monestirs s'hi explicaven coses a partir de l'art, escultures. En aquest cas amb la portalada hi ha 3 nivells, narracions esculpides a la pedra per fomentar la cultura.
- Mare de Déu de Montserrat: procedència i influència de l'art bizantí, reflecteix tendència humanista del gòtic. Elements ornamentals del s.XVI (reconstrucció), al s.XII les escultures eren més austeres.
Art bizantí: constantinoble, influència aràbica.
- Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll: temàtica teofònica, manifestació de déu. Pantocràtor sempre mateixa postura (equilibri i llum de déu). Molt colorit, es divideix en part terrestre, part intermèdia (església) i part divina. Està situat al semicercle de radera l'altar. Els apòstols miren a déu. Status quo (dimensió personatge depen de l'estat social). Simetria compositiva. Hieratisme --> no mostra sentiments.
- Tapís de la creació.
s.XII fins a XVI, comença a França, apareix la burgesia. Es manté temàtica religiosa, es creen les catedrals: arribar a déu, per això són tant altes.
La pintura i l'escultura gòtica és més naturalista. Periode de deixar enrere el romànic, establiment de gòtic i finalment exuberància ornamental.
Exemples:
- Volta de la Capella Sixtina (Miquel Àngel): anatomia perfecte (influència grega), el conjunt dóna expresivitat donant importància a la cultura judeo-cristiana.
Temes eròtics, móns irreals...
Trenca cànons formals, distorsiona les figures i crea espais irreals.
Europa catòlica contra la protestant. Profunda crisi econòmica, política, social i cultural.
Triomf de la ciència, procés de transformació.
Característiques: manifestació dels tres poders (esglèsia, monarquia i burgesia) que estan en conflicte, temàtiques religioses i propagandístiques, i es per el sentiment antropocentrista.
L'home barroc: perd la fe en l'ordre i la raó, l'harmonia i la proporció. Creu que la natura empetiteix l'home i el fa conscient de la seva fragilitat i individualitat enfrontant-lo a les seves pors i dubtes.
Les pintures amb molt de clarobscurs.
Exemples:
- La convenció de Sant Pau (Caravaggio).
La idea de la imatge era transmetre emocions, ja es comença a emfatitzar.
- Palau de Versalles: conté les 3 arts (escultura, pintura i arquitectura), exhibició de poder, de luxe.
- Apol·lo i Dafne (Bernini): mostra moviment a través del marbre, tema mitològic. Expressivitat al rostre. Figura exempta: vist per tots els costats, no hi ha part plana.
- Les tres gràcies (Rubens): fons idílic, juga amb el color, predomini curvilini.
La dona comença a ser protagonista, molt realisme sense estilització, cossos nus. Cànon de bellesa amb finalitat de mostrar el cos humà tal qual és.
- Llicó d'anatomia del professor Tulp: mostrar la mort, clarobscur, il·luminant el cos del cadàver, realisme.
- Les menines ( Velázquez): representació de la burgesia, perspectiva i control dels volums i la llum. Art figurativista, pretén recollir la expressió personal de cada membre del quadre.
- Catedral Sta Maria del Mar: proporcions i decoratius, estructures elevades i ogivals.
- Mare de déu de Sallent de Sanuïja: nova estètica, més expressivitat, canvi de mentalitat: apropar als fidels a lo diví.
- Tríptic del jardí de les delícies: representació del pecat i el seu càstig. Gòtic-flamenc. Diversos nivells, personatges i situacions. Inculcar la por.
- Retaule de l'Esperit Sant: representació de l'arribada de l'esperit sant i narració dels apòstols. Elegància, decoratius.
Vitralls: donar color i sensació decorativa mitjançant llum que entra, escenes de Jesús.
No només l'art està representat per l'esglèsia sinó que també a edificis civils.
- RENAIXEMENT (s.XV-XVI Itàlia)
El Quatrocento (XV) i el Cinquecento (XVI).
Recuperació de l'antiguitat, es basa en el corrent de l'humanisme. L'home és el centre de tot, antropocentrisme. Es deixa enrere el teocentrisme.
Contemplació lliure de la natura, la imatge/art està en mans dels interessos humans.
Exemples:
- L'home de vitruvi (Da Vinci): percepció més realista, cossos nus i s'esborren els tabús, influència de la ciència.
- Esglèsia de San Lorenzo: culte a déu, simplicitat decorativa, sensació de pau i d'equilibri (amplitud).
- David (Donattello): primer cos nu, tema bíblic. Es va trencar amb l'estereotip gòtic i s'utilitzen de cànons de bellesa.
- El naixement de Venus (Botticelli): domini colors clars, temes mitològics, la figura de venus és l'eix central. S'hi veu moviment a partir de les corves i la perspectiva. Elements pagans, diversitat de deus i interés de la bellesa i el nu. Naturista.
- Mare de déu de les Roques (Da Vinci): dinamisme amb mirades, estructura piramidal, efecte de la llum irreal.
Estil ric de la comoditat i el luxa i la festa (burgesia). Representa la bellesa i la gràcia de la vida. Molt carregat d'elements i elements naturals.
Exemple:
- El gronxador: molt detallista, móns idílics.
La natura és un instrument per mostrar aquests escenaris hostentosos. A partir del s.XVIII desapareix.
Exemple:
- La llibertat guiant al poble ( Delacroix): metàfora, ella és la victòria, el triomf. Apareixen totes les classes socials, vol alliberar al poble, nacionalisme. Influència de la mitologia. Època de revolucions per la llibertat.
Situacions laborals, protagonisme a la gent treballant (s.XIX).
Ja no podem parlar d'un sol estil, hi ha multitud de tendències artístiques durant aquest segle.
Com la pintura s'acosta a la fotografia.
