PREHISTÒRIA
Origen de la prehistòria fins al 3.500 a.C --> aparició escriptura.
Existència de l'individu i primeres formes de comunicació --> imatges.
Expressió i tradició oral és tot el que hi ha abans de la història, les pintures prehistòriques expliquen activitats molt concretes.
- PALEOLÍTIC (imatges naturistes)
- NEOLÍTIC
Tons càlids --> familiar. No tenien cànons de bellesa, ens preocupa la bellesa en el moment en què ja estan altres necessitats cobertes (menjar, vivenda...). Els preocupava la supervivència, la caça i la fertilitat.
Pintaven el més important per ells, les coses i figures més grans representen les coses que volien donar rellevància.
A partir d'escultures es crea un univers simbòlic religiós (dolmens).
Hi ha una evolució en les imatges, passen de ser individualitzades i naturistes a representacions d'activitats dinàmiques i més estilitzades.
MESOPOTÀMIA
Desenvolupen tecnologies importants per la humanitat: carro, roda...
Progrés social i intel·lectual --> escriptura uniforme.
Escriure/imatges en petrogrífics (sobre pedra), amb volums.
Segells cilíndrics --> marcar propietats.
Primer codi de lleis que se sap --> codi amuabi, es crea el sentiment de propietat, de comerç, les relacions humanes preocupen per no generar conflictes, cosa que a la prehistòria no hi havia.
Pensament estructurat, societat cartesiana.
EGIPTE
Creació del papir. Exemple molt important --> "El llibre dels morts: El papir d'Ani (1420 a.C)".
Als homes els representen més foscos qua a les dones, ressalten els personatges importants fent-los més grans. Als déus els representen amb cap d'animals. Figures yeràtiques, no volen representar moviment, simbolitza la rigidesa i la fortalesa del sistema. Imatges molt detallistes, cara representada de perfil i ull.
Els jeroglífics molt importants. 3 tipus d'escriptura: jeroglífics, yeràtica i domòtica.
Representaven actes dels faraons.
Exemples:
- Pedra de Rosetta: 3 llengües: jeroglífics, cureiformes i domòtica. S'explicaven les gestes del faraó (publicity).
- Manuscrits il·lustrats: preocupació de la vida després de la mort. Il·lusctraven les seves creençes, una o dues columnes verticals amb imatges a un costat. El text s'iniciava amb una lletra capital. (Segle II-III) Descoberts al s.XIX.
- Textos del taüt: grabats i il·lustracions d'objectes que la persona morta utilitzarà en la següent vida.
Piràmides, finalitat astronòmica i de magnificar la figura del faraó, també marca els solsticis.
CULTURES CLÀSSIQUES
GRÈCIA
Contacte de la cultura grega amb l'egípcia i la mesopotàmica. La imatge busca la bellesa, seguint uns cànons.
Exemples:
- Doriforo de policlet: representació màxima de la bellesa d'un home, perfecció. Cos estàtic i rígid. Utilització del cànon de bellesa dels 7 caps.
Aquesta civilització es preocupa molt de la bellesa perquè estan molt desenvolupats i tenen altres necessitats cobertes. Preocupació per una societat ordenada, amb lleis, etc. Pensen en la idea de perfecció.
- Atena Niké (arquitectura): preocupació per formes esveltes, construcció basada en càlculs matemàtics. La bellesa i l'harmonia és un objectiu primordial, també en l'arquitectura.
Columnes amb una ampliació a la meitat perquè de lluny es veiéssin perfectes.
Amb l'evolució històrica es deixa de banda la col·lectivitat per donar rellevància als individuals.
ROMA
Funció utilitària, no bellesa. Funció divulgativa, representació de personatges rellevants: emperadors o senadors.
Evolució de la imatge cap al realisme, s'abandona l'idealisme grec. Utilització mitologia per narrar històries.
Substituir el pensament mític per un racional.
Exemples:
- Colisseu: simple, funció utilitària i civil.
- Fresc de la casa di Marco: documentar fets i situacions en comptes de buscar la bellesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario